MAGISTARI EN LÍNEA O MAGISTERI PRESENCIAL?

Bon dia !!! Com esteu?

Ja va apropant-se el nadal eh! Contents i contentes?

Bé, jo avui vaig a parlar-vos d'un tema que estic segura que que hi haurà moltes opinions al respecte, però jo intentaré argumentar la meua.

Com sabem hi ha universitats que imparteixen la carrera en línea, i una d'elles és magisteri (la qual jo estic cursant).

Primer m'agradaria preguntar-vos què opineu que una carrera tan social com és magisteri, tingui opció de ser impartida en línea?

Doncs bé, a les Universitats de Catalunya, els becanos, han decidit que magisteri ja no es podrà impartir amb aquesta modalitat, ja que consideren que és una carrera on es requereixen moltes habilitats socials i, aquestes, només es poden adquirir amb una formació presencial.

Bé, jo he de dir que estic totalment d'acord amb aquesta decisió i, tant de bo, la resta de univerisdades seguissin aquesta iniciativa.

No pose en dubte la capacitat de les persones per fer una carrera en línea, però si és cert que, per a mi, magisteri és una carrera MOLT IMPORTANT, perquè el dia de demà es va a treballar amb PERSONES i, això, requereix una sèrie de habilitats i capacitats que només es poden aprendre de forma presencial.

Per exemple, a classe, es poden dur a terme pràctiques, i aquests aprenentatges, les persones que no van a classe, no els tenen, ja que únicament treballen els conceptes teòrics.

Però, jo crec que en una carrera com magisteri, la pràctica és imprescindible. Doncs tots i totes, exercirem una funció més pràctica.

Em fa la sensació (i ja ho vaig comentar en una altra entrada) que les persones menyspreen la labor dels docents i, tant de bo, sabessin que ells i elles, són fonamentals per al desenvolupament dels nens i nenes i per a la formació d'una personalitat i una autoestima sana .

Per que si el dia de demà anem a treballar amb nens i nenes i fins i tot les seves famílies, com és possible que la gent pugua obtenir aquesta ttulación sense haver dut a terme pràctiques relacionades amb això? Em refereix a pràctiques a classe, per exemple, simulant Rool-playing o contar un conte.

Gràcies a acudir a classe, s'aprèn molt més del que ens diu un professor/a. Doncs aprenem altres punts de vista (dels nostres companys i companyes), altres formes de pensar, altres maneres d'actuar davant determinades situacions, etc. I això, permet un gran aprenentatge. Doncs podem anar unint opinions i, el dia de demà, poder dur a terme a la pràctica totes elles. En canvi, en una modalitat en línea, tots aquests aprenentatges, i totes aquestes relacions amb altres persones, no existeixen...

Així i tot, hem de pensar en que aquelles persones que per certes circumstàncies, no poden acudir a classe.

Elles, també tenen dret a cursar aquesta carrera si és la seva vocació.

En aquest cas, jo el que veig més recomanable és que s'impartís de forma semipresencial. És a dir, que puguen no anar a classe, però que certes hores a la setmana hagen d'acudir per aprendre conceptes pràctics. En resum, que puguen dur a terme la teoria des de casa, però que sigua obligatori cursar unes certes pràctiques.

I vosaltres, que penseu?

#DCADEI7