DIA INTERNACIONAL DE LA MESTRA I EL MESTRE

Bon dia un dia més al meu blog !!!

Com esteu?

Avui vinc a explicar-vos una cosa important que us convide a una reflexió.

Sabieu que el 27 de novembre és el dia del mestre i mestra?

Vosaltres que opineu d'aquesta figura?

Jo, com bé sabeu, em vull dedicar algun dia a la docència, és el meu somni i per això estic lluitant per aconseguir-ho.

Actualemnete, veig que la figura del mestre/a està molt molt desvaloritzada i, es pot comprovar quan li dius a algú que estàs estudiant magisteri i et diuen que en aquesta carrera només es pinta amb les mans ...

Què està passant? Per què en l'actualitat passa això?

Per a mi, un mestre/a és molt d'admirar, ja que està treballant amb PERSONES, està ajudant a que es forme la personalitat dels nens i les nenes, i els està ajudant en els seus aprenentatges.

Això, per a mi, requereix molta resposabilitat, ja que una roïn actuació d'un docent, pot marcar la vida d'aquest nen o aquesta nena per SEMPRE.

Jo vos pregunto, quants de vosaltres no teniu un mal record de algun professor/a que a dia d'avui encara teniu present? Però també, ¿Quants de vosaltre recordeu alguna paraula o gest d'un professor/a que us impulà a seguir lluitant pel vostre somni?

Crec que és hora que la societat comence a canviar la seva mentalitat i valore qualsevol tipus de professió.

Per a mi, ser mestre/a és molt més que transmetre coneixements ... És saber estar a l'aula, però sobretot, saber SER. 

És acompanyar i guiar els alumnes en tot procés d'ensenyament-aprenentatge, permetent-los que experimentin, creen, observen, manipulen, etc.

És acompanyar amb estima, amor, empatia ... És saber atendre totes les necessitats de cada persona i, per descomptat, saber adaptar-nos a les necessitats i individualitats de cadascuna d'elles.

Per a mi, ser mestra, és una vocació de veritat.

Somni perquè el sistema educatiu canviï d'una vegada, i no tinc dubte que jo, lluitaré per això.

Ara només em queda agrair a tots els docents que han passat pel meu camí i m'han impulsat a lluitar per el meu somni. Que m'han fet veure l'educació d'una altra manera, i constantment m'han recordat que, si es vol, es pot.

Tant de bo existissin molts més professors/es així ...

Finalment, vull compartir amb vosaltres un text que vaig veure fa un temps per les xarxes socials en què estic totalment d'acord. Diu així:

"El problema que no es valore magisteri és que la gent pensa que estudiem el que ensenyem i, en realitat, estudiem la història del que ensenyem, les lleis que el regeixen, metodologies per ensenyar-ho, psicologia i afectivitat per a tractar amb els nens i nenes.

Per això, em fa gràcia comentaris com "és pintar" perquè tant de bo sabessin que a través d'un dibuix es veu el moment evolutiu d'un nen o nena, el seu estat emocional i fins i tot és un mitjà per detectar situacions alarmants.

Però clar, vist des de la ignorància, és només pintar ... "

#DCADEI7