PROU D'AVORRIR-SE EN UNA PRESENTACIÓ EN CLASSE!

Hola! Crec que encara no he dit quina és la finalitat d'aquest bloc, veritat?

Bé, doncs com he comentat en entrades enrere, estic estudiant magisteri d'infantil, i en l'assignatura d'aules digitals, ens estan ensenyant a utilitzar correctament alguns programes que té l'ordinador.

Per exemple, jo no sabia fer un blog, i gràcies a aquesta assignatura, actualment m'estic ensenyant i crec que és una eina molt útil, ja que a través de publicar entrades, podem plasmar els coneixements que hem adquirit en la classe i, treballant-los d'aquesta manera, augmenta el nostre aprenentatge. 

Doncs bé, ja sabeu que, en aquest bloc, publicaré aquelles coses que he après a classe o de la vida, i aquelles coses que m'han cridat l'atenció.

Aquesta vegada, per ser concreta, parlaré de les presentacions PowerPoint eficients, un tema molt interessant que hem tractat a classe.

Crec que, nosaltres, els estudiants, estem cansats de seguir sempre unes diapositives que ens avorreixen, i com el meu professor diu, si els estudiants ens avorrim escoltant una presentació, en un futur, farem presentacions avorrides (perquè això serà el que haurem après)
En aquesta entrada, vaig a deixar reflectits alguns consells que hem après a classe perquè aquestes presentacions avorrides es converteixin en presentacions eficients, que cridie l'atenció a les persones oients.

1. Poca lletra en les presentacions PowerPoint.

2. Utilitzar una lletra fàcil de llegir.

3. Afegir imatges relacionades amb el que estem parlant. D'aquesta manera ens servirà de guia per seguir la presentació sense necessitat d'utilitzar moltes paraules.

4. Si s'utilitzen gràfiques que siguin fàcils de recordar.

La veritat és que aquesta classe m'ha semblat molt interessant, perquè tot i que tothom alguna vegada ha fet una presentació PowerPoint, ningú ens havia ensenyat algun consell per millorar l'eficàcia del nostre discurs. I veig positiu que algún professor, hi hagi dedicat el temps a ajudar-nos a realitzar correctament aquestes coses que possiblement utilitzem diàriament, però no sabíem com fer-ho bé. 

Com futurs professors, és important que coneguem aquestes eines i aquests consells, pel dia de demà, quan realitzem un PowerPoint, canviem la nostra manera de presentar-lo i trenquem aquest sentiment d'avorriment que actualment ens fa sentir el sistema educatiu.

Estic convençuda que, el dia de demà, aquests consells em seran molt útils per no avorrir a les persones oients, i que la meua presentació, sigua una presentació eficient.
#DCADEI7

NO DEIXES DE LLUITAR!

Avui parlaré d'un tema una mica delicat, de la leucèmia ...

Al llarg de la meua vida, he conegut a alguna que una altra persona que ha passat per aquesta dura malaltia ... Mentiria si diguera que en assabentar-me d'aquests successos no em vinc avall, m'entristeix pensar que algú està passant per això tan dolorós ...

Potser sóc jo que, per la meua manera de ser, m'afecten molt aquestes coses, ja que sempre em pregunte el per què s'ha de passar per coses així ...

Sóc de les persones que pense que aquestes coses no haurien d'existir i que em fa molta ràbia que existisquen. Però aquesta és la realitat ... Hi passa, i si toca, no val de res angoixar-se, (tot i que és normal que aquests sentiments passen per nosaltres / es). El que val, és l'actitud que li posem a les situacions.

Com he dit, he conegut a persones que han passat per això i saps que és el que més m'han agradat d'elles? Les seues ganes de viure, les seues ganes de lluitar i no rendir-se mai. I jo d'elles, aprenc molt, aprenc el valor de la vida i de la importància de gaudir-la.

Amb aquesta entrada, vull transmetre tota la força del món a les persones que han passat per això, i a les que actualment, estan passant-ho ...

I sempre hem de recordar a un gran lluitador que va passar per això, a Pablo Raez, una història que ens va commoure a tots, i com aquest gran lluitador va dir...

 

Jo tinc clar que l'ajuda de la societat davant d'aquestes situacions és molt important, per això m'encantaria que ens consciencièrem més sobre la importància que té donar sang i donar medul·la. Un petit acte, que pot salvar la vida de moltes persones. I, si nosaltres / es podem ajudar per què no fer-ho?

Potser avui aquesta malaltia no ens està afectant de manera directa, però qui sap el dia de demà ... qui sap si mai necessitarem una donació d'algú ... Per això, hem de donar una mica de nosaltres per DONAR VIDA.

En el meu cas, és una cosa que tinc pendent, ja que per circumstàncies de salut encara no puc donar medul·la, però estic molt convençuda que el dia que puga, ho faré, ja que no hi ha satisfacció més gran que saber que aquestes ajudant a algú a viure ...

PD: Recordem-nos D'ACONSEGUIR EL REPTE QUE ENS VA PROPOSAR PABLO, ACONSEGUIR UN MILIÓ DE MÈDUL·LES

 #SeguimosJuanma #Yomecuro #Dcadei7

LES XARXES SOCIALS

Actualmente, les xarxes socials formen part del nostre dia a dia. Poden ser utilitzades de moltes maneres, l´important és conèxier la forma correcta d´utilitzar-les perquè no ens supose cap problema. 

És tanta l´evolució que han tingut les xarxes socials que fins i tot ha arribat al sistema educatiu.

Jo crec que és convenient que al centre escolar es treballe y s´ensenye als alumnes a utilitzar aquestes xarxes. Ja que, a més de poder ser utilizades com un recurs acadèmic, el professorat tenim l´oportunitat
d´ensenyar, de forma trasnversal, tots els usos positius que té internet, però també els negatius, per evitar futurs problemes. 

Crec que és una oportunitat que tenim els professors per aconseguir que es duga a terme un bon ús d´internet, i realitzar xarrades sobre la importància de la protecció de dades, etc.

Mentiríem si diguérem que en l´educació no té efèctes positius, ya que gràcies a l´us de les noves tecnologies, es millora la comunicació dins i fora de l´aula, es poden buscar recursos d´informació i inspiració, establir relacions entre els alumnes, etc.

Així i tot, crec que tot i que les xarxes socials són una eina positiva per a la socialització, pense que en tot moment han de ser supervisades per una persona adulta. 

És cert que cada vegada, els més jovens, ens exposem a internet i no veiem cap perill, pero pot haver-ho, per això es important conèixer on pugem tota la nostra informació. 

Ens estem convertint en una societat on el nostre únic fí sobre les xarxes socials és aparentar, que els altres vegen què estem fent en tot moment, i amb això no estem traient profit als beneficis que tenen les noves tecnologies. 

Per concloure, crec que hauríem de pendre´ns més seriosament aques tema. 

Veure les xarxes socials com un recurs educatiu i no únicament lúdic.

A més, sense cap dubte, crec que hauria d´haver més cursos sobre les noves tecnologies per formar a professors i professores i que aquests/es ensenyen degudament als seus alumnes. 

#Dcadei7 

BENVINGUTS I BENVINGUDES

 BENVINGUTS I BENVINGUDES A LA MEU NOU BLOC.

Crec que es convenient començar aquest bloc de petites coses amb una breu explicació de qui sóc.

El meu nom és Anabel, i actualment estic cursant primer i segon de magisteri infantil.

Crec que des de ben petita la docència ha sigut la meua verdadera vocació, tot i així, he de dir que l'educació especial és el que a mi m'encanta. Espere que el dia de demà arribe a ser Pedagoga Terapèutica.

Com he arribat fins a ací? Com sé que això és el que realment m'agrada?

Doncs bé, jo he de dir que quan vaig acabar l'ESO em vaig ficar en batxiller científic, i tot i que vaig acabar bé el curs, jo no em sentia bé, perquè sentia que estava fent una cosa que no m'agradava ...

Així que vaig decidir canviar de rumb i l'any següent em vaig matricular en el cicle d'Atenció a Persones en Situació de Dependència i, en acabar, vaig fer les pràctiques al CPEE Tomàs Llàcer allà, a part d'aprendre moltíssimes coses sobre les assignatures que havia cursat, vaig aprendre quina era la meua verdadera vocació, a què volia dedicar-me jo el dia de demà. I no tinc cap dubte que ser professora d'educació especial és el que a mi m'ompli.

Vaig passar d´este cicle, el cicle superior d'educació infantil, on les meues pràctiques també van ser meravelloses. Crec que quan fas el que t'agrada, l'adaptació és més fàcil, i això em va passar a mi, que em vaig adaptar de seguida a les rutines que es portaven a l'escola infantil.

Així que, quan vaig acabar aquest cicle, estava convençuda que volía cursar la carrera, vull seguir aprenent d'això que tant m'agrada, i espere el dia de demà ser una gran docent.